Alaró es vesteix de festa

Les festes que se celebren a Los Damunt i a Los Davall, tenen l’origen en celebracions arrelades en el poble.
Amb els anys s’hi han anat incorporant noves activitats que s’han sabut combinar i fusionar amb la tradició secular.

 

gener


System • Imatge i text

Sant Antoni, 17 de gener

Sant Antoni Abat, patró dels animals, es viu sobretot la vigília de l’onomàstica, quan els alaroners torren llonganissa i botifarrons als incomptables foguerons que cremen alegrement enmig dels carrers del poble. Cal acostar-se a qualsevol i compartir l’embotit torrat i un tassó de vi de la comarca. 

Aquesta mateixa nit la colla de Dimonis d’Alaró realitza la primera sortida de l’any.

El foc, com a símbol universal que ha suscitat inquietud i la il·lusió en un univers quimèric, continua vinculat al món dels dimonis.  

Les actuacions dels Dimonis d’Alaró varen començar l’any 1998 amb el seu primer correfoc. 


El correfoc és un ball sense treva dels dimonis al so de la percussió dels tambors, sota una pluja incessant de guspires, i del qual poden participar els observadors. 

Na Marranxa és la figura monstruosa sortida dels abismes de l’infern que escup foc i que centra gran part de l’actuació. La peça representa una ratapinyada fantàstica i màgica que, no fa tant de temps, feia por als més petits en boca dels seus pares i que s’ha recuperat per al bestiari popular amb els dimonis. 

Hi ha una agrupació infantil que reprodueix tots els punts de l’organització dels adults: fins i tot tenen na Marranxeta, un facsímil en petit de la monstruosa ratapinyada.

Els balls dels Dimonis tenen tres actuacions fixes a Alaró: la vigília de Sant Antoni (16 de gener), les festes de Sant Roc (16 d’agost) i la fira de tardor, per octubre. Durant tot l’any participen arreu de Mallorca a fires, festes i actes on són convidats. 

La festivitat de Sant Antoni és anunciada per la picarolada a càrrec dels més joves, en un recorregut pels carrers del poble fent sonar multitud de picarols. Els acompanya sant Antoni, caracteritzat com un ermità, mentre un dimoni persegueix la colla.

L’horabaixa se celebren les beneïdes. En aquesta antiga celebració, els propietaris de mascotes del poble –que actualment substitueixen els animals de pastura o granja d’altre temps– els duen fins a l’església de Sant Bartomeu perquè el capellà els esquiti amb aigua beneïda amb la finalitat de protegir-los de qualsevol mal durant l’any.

març/abril


System • Imatge i text

Pasqua

Com a la majoria de les terres espanyoles, a Mallorca les celebracions religioses tenen una gran devoció i acceptació. 

La Setmana Santa és la celebració més intensa dins l’església Catòlica i consisteix en el memorial de la Passió, Mort i Resur-recció de Jesucrist. Durant aquests dies es fan processons en les quals participen distints col·lectiu agrupats en confraries o germandats religioses, sempre acompanyant un pas de Crist o de la Mare de Déu, imatge vinculada a un passatge de la Passió. Després de la Setmana Santa, arriba la Pasqua de Resurrecció, la celebració que commemora la resur-recció de Jesucrist.

A Alaró hi ha cinc confraries: la Mare de Déu del Silenci (vestits de negre i amb cordes de pita), Nostra Sra. de l’Esperança (vestits de color verd), el Sagrat Cor de Jesús (vestits de color vermell), la Mare de Déu de Lourdes (vestits de color de cel) i la Mare de Déu del Refugi (vestits de color negre i capa blanca), que treuen un total de quatre passos.

Les processons se celebren les nits del Dijous Sant i Divendres Sant.

 El Diumenge de Pasqua, de matí prest, a la intersecció de carrers coneguda com sa Creu, té lloc la processó de l’Encontre, en la qual es representa l’escena de quan la Mare de Déu veu per primera vegada Crist que ha ressuscitat.

Les imatges que recorren els carrers són talles originals del segle XVIII.

Pancaritat: l'Àngel

El diumenge següent de Pasqua, se celebra la festa de l’Àngel, una peregrinació en la qual centenars de persones pugen al castell d’Alaró.


System • Text i Imatge

maig


Mare de Déu de Maig

El darrer dissabte de maig, per celebrar la Mare de Déu de Maig, surten a dansar pels carrers de los Damunt els Cossiers. Aquest grup de set dansadors acompanyats de la figura del Dimoni, recorre els carrers de los Damunt exhibint els quatre balls que han resistit el pas del temps.

Tradicionalment aquestes actuacions semblen estar a mig camí entre l’escenificació i el ball, on la figura de la Dama comanda i al seu voltant s’organitza l’escena. Sempre finalitzen amb un darrer acte on el dimoni finalment és ferit de mort.

System • Imatge i text

Ball dels Cossiers

El ball dels Cossiers és una de les danses més antigues que es conserven a Mallorca, i s’han documentat des del segle XVI. L’arxiduc Lluís Salvador (segle XIX) els va descriure detalladament en el seu recorregut per la geografia balear a l’obra Die Balearen. Molt s’ha teoritzat sobre el possible origen del vocable i entre les conjectures més versemblants hi ha la que sosté que prové de cós, és a dir, d’un ‘lloc per córrer’. Un element que lliga amb aquesta teoria, serien les cintes que pengen de la faixa, premis de les corregudes celebrades, que s’organitzaven només per a ells, en el cós del poble. 

L’origen del ball dels Cossiers es antiquíssim, se’ls ha relacionat amb balls arcaics de les cerimònies d’adoració i culte a les divinitats agràries, salvant les evidents mutacions al llarg dels segles, que han influït en els seus vestits, ritmes i organització. Els Cossiers evolucionen i conviuen amb les manifestacions religioses, però també s’han amagat o camuflat per assegurar la permanència els darrers segles. A Alaró el ball es va recuperar el 1992, després de dècades d’oblit.

La dansa la realitzen sis balladors (els anomenats cossiers) i la Dama, que presideix tots els balls i moviments. Una figura complementària als cossiers és el Dimoni, una persona disfressada amb un vestit de sac del qual pengen cintes de color vermell i groc, amb banyes i una careta, que distreu la gent amb bots i cabrioles, i pega algun toc amb l’enorme garrot, sense arribar a fer mal, a joves i grans que contemplen l’escena. 

La indumentària de tots els cossiers té elements comuns (cintes, llaços, faldes, espardenyes o una banda al pit), encara que hi ha canvis en funció del municipi. A Alaró els balladors s’organitzen en parelles per colors: vermell, color de rosa i color de cel. El capell és una relíquia de la vestimenta bar-roca, en altre temps d’ús generalitzat entre els balladors. Es tracta d’una espècie de corona o mitra de cartó dur folrat amb tela del color de la vestimenta, adornada amb mirallets, picarols, flors i cinc grans borles confeccionades amb llana.  

La Dama du una vestimenta molt femenina: brusa i falda d’organdí amb puntetes blanques i cintes i llaços de colors, coronada amb un capell de palla. 
Temps enrere eren molts els balls interpretats pels Cossiers, actualment se n’han recuperat alguns, acompanyats únicament de dues tonades. Es tracta de «La Processó», «L’Oferta», «La Cadena» i «La Gentil Senyora». 

A Alaró els Cossiers únicament actuen dues vegades l’any: a la festa de la Mare de Déu de Maig i a la del patró, Sant Roc, el 16 d’agost.  

L’única forma de gaudir dels balls, veure’n de prop les particularitats i observar els elements més significatius d’aquests curiosos balladors, és assistint a aquestes comptades sortides dels Cossiers d’Alaró.

 
 

juny


Sant Pere, 29 de juny


El patró de los Damunt és sant Pere i durant els dies que precedeixen el 29 de juny es duen a terme activitats de diversa índole i revetles populars per festejar-lo. 

Es tracta de les festes que marquen l’inici de l’estiu. Tenen un caràcter molt local i recorden, per l’entorn on se celebren i la quasi exclusiva assistència d’alaroners, les festes populars que un temps se celebraven en els pobles de Mallorca.


agost


Sant Roc, 16 d'agost

Les festes patronals d’Alaró tenen lloc la setmana que precedeix el 16 d’agost, dia en el qual es commemora l’eradicació de la pesta del segle XVII per la miraculosa intervenció de sant Roc, que va atendre les pregàries dels feligresos.  

Durant una intensa setmana es duen a terme diverses activitats lúdiques i culturals, entre les quals destaquen els balls dels cossiers, les corregudes de joies, les carrosses, la processó religiosa, sortida dels gegants, actuacions dels dimonis, exposicions d’art al carrer o diversos concerts i revetles.  


 
 

Cossiers i corregudes de joies

Durant la festa del patró sant Roc, 16 d’agost, a migdia, es realitzen les tradicionals corregudes de joies. Unes corregudes que atorguen premis, les anomenades joies, penjades a canyes verdes, als guanyadors.

Les corregudes es duen a terme al so de música tradicional: del flabiol, tamborí i xeremies. 

La competició comença amb unes corregudes els participants de la qual són els components dels Cossiers, que finalitzen així la ruta de danses matinal. El recorregut comença a les 10 h del matí a la plaça de la Vila i transcorre per diversos punts del nucli urbà, incloent-hi un ball davant la casa del batle o batlessa i les seves pròpies.

Carrosses

La revetla de Sant Roc, el 15 d’agost, des de 1973 se celebra una desfilada talment un carnaval d’estiu. Els alaroners es disfressen i desfilen amb car-rosses adornades amb motius lúdics, reivindicatius o satírics amb referències a temes d’actualitat, clàssics o fantasia pura. Després de la desfilada es donen premis als participants que hauran destacat. 



 
 

 

Gegants d’Alaró i Dimonis
 


Des de l’any 2000 dos personatges nous s’han incorporat a les festes i celebracions del poble: els gegants Cabrit i Bassa. 

Aquestes dues figures de més de quatre metres d’alçària, encarnen els herois medievals que defensaren amb valentia la fortalesa del castell d’Alaró. Els gegants surten acompanyats de la música del flabiol, tamborí i les xeremies, i es reuneixen a la plaça amb altres gegants de diferents pobles, que arriben a ser més de 30 per a gaudi d’infants i grans.  Les festes patronals acaben amb un correfoc dels Dimonis a la plaça de la Vila.

Processó

L’horabaixa de la festivitat de Sant Roc, se celebra una processó religiosa amb la imatge de “Sant Roquet” acompanyada pels Cossiers pels carrers del centre del poble.
Gegants d’Alaró i Dimonis
 
Des de l’any 2000 dos personatges nous s’han incorporat a les festes i celebracions del poble: els gegants Cabrit i Bassa. 


Aquestes dues figures de més de quatre metres d’alçària, encarnen els herois medievals que defensaren amb valentia la fortalesa del castell d’Alaró. Els gegants surten acompanyats de la música del flabiol, tamborí i les xeremies, i es reuneixen a la plaça amb altres gegants de diferents pobles, que arriben a ser més de 30 per a gaudi d’infants i grans. 

Les festes patronals acaben amb un correfoc dels Dimonis a la plaça de la Vila.

setembre


Nativitat de la Mare de Déu, 8 de setembre

El primer diumenge de setembre també se celebra la Nativitat de la Mare de Déu amb la pujada i organització d’un dinar popular davant l’oratori del castell d’Alaró. 


FIRES I MERCAT


Mercat setmanal

Cada dissabte de matí, la plaça de la Vila es transforma en un mercat en el qual es poden trobar tot tipus de queviures i productes artesanals d’Alaró, com també altres productes de més recent exposició, com ara roba o fins i tot plantes i flors.


System • Text i Imatge
System • Imatge i text

Fira Gremial

A començaments d’octubre, a la fira de tardor s’intenta reunir una mostra del ventall de treballs artesans d’Alaró. A les darreres edicions s’han incorporat tot tipus d’activitats lúdiques i comercials per amenitzar la fira, com les diverses edicions de la Mostra de Cuina d’Alaró i la degustació de vins de la regió.